GALEJAR
Segar, espigolar, exsecallar, tondre, esterrossar, emblanquinar, munyir, ventar o batre són verbs que ens remeten a feines de les quals moltes vegades tot just en sabem el nom. Feines que no formen part del nostre temps, del nostre sistema de coneixement i de creences. Feines d’un món perdut, del qual no en sabem desxifrar les coordenades i que no va conèixer ni la mecanització ni els rellotges.
Antigament, a Mallorca, com a moltes altres parts del món, cada feina agrícola tenia la seva tonada que podia ser cantada individualment o col·lectivament. Cantar formava part intrínseca del treball. Cantar fent feina i fer feina cantant, eren una mateixa activitat social. I tothom cantava, sense distinció d’edat o gènere.
Galejar significa fer gala d’alguna cosa, d’alguna habilitat o destresa. Però a Mallorca també té un altre significat. És la manera genuïna de cadascú d’ornar o embellir un cant. Galejar ens remet a aquest tipus de cantar, únic i intransferible. Una manera de fer personal que ens explica alguna cosa de la mateixa identitat.
Direcció: Xavier Martínez
Coreografia: UnaiUna (Laura Lliteras i Marina Fullana)
Dramatúrgia: Joan Tomàs Martínez
Direcció Musical: Rosa Serra Torrens
Espai sonor: Xavier Martínez i Rosa Serra Torrens
Intèrprets: Marina Fullana, Rosa Serra Torrens, Laura Lliteras, Gypsy Nel.lo
Disseny d’il·luminació: Juanrro Campos i Joan Fullana
Tècnic: Emili Vallejo
Disseny espai: David Corral
Disseny vestuari: Pau Aulí
Galejar (cia. unaiuna) - Trailer from MAGRANA on Vimeo.