L’existència d’aquest petit, però meravellós poemari, el Via Crucis de Llorenç Moyà, publicat l’any 1961, a la col·lecció Ganímedes, amb un bell pròleg de Josep Maria Llompart, ens va facilitar extraordinàriament la representació d’aquesta peça teatral que enguany fa 34 anys. Cada Divendres Sant l’Ajuntament de Palma, a través del grup Taula Rodona Teatre, presenta aquesta obra de Llorenç Moyà, a les escales de la Seu.
Vaig tenir la sort de conèixer l’autor i passar-hi molts moments, i crec amb seguretat que se sentiria ben orgullós d’aquesta imatge que al llarg de 34 anys l’espectacle dona a tots els espectadors, persones que cada any esperen amb devoció a les dotze del migdia aquesta tradició.
Tots els qui hi participam estam molt contents de donar aquesta “visió universal” fora d’uns “tòpics provincians” que sempre he intentat allunyar.
El text de Moyà està polit i cuidat al màxim i la sonoritat del seu llenguatge dota de vibració tots els versos de l’obra. Nosaltres només hi vàrem afegir una petita fusteria escènica, basada en la més absoluta pobresa teatral, i amb la interpretació plena de sensibilitat de cada un dels actors que participam en el muntatge.
Vull acabar amb unes paraules de la novena estació del poemari de Moyà, un dels moments més impressionants de l’espectacle per la terrible solitud que representa:
“JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA”
Assedegada amor, llépola molsa
Que ets catifa i carner, fontana i gra
De les sembres d’abans, del bell tastar,
La teva boca n’ha romasa dolça...
Bernat Pujol Matas, 2019