Dansa: Lali Ayguadé i Magí Serra
Veu: Joana Gomila
Teclats i electrònica: Laia Vallès
Guitarra i electrònica: Santi Careta
"Quan vaig arribar a la terra del món, el món ja hi era, amb totes les coses que varen arribar a la terra abans que l’home". (Blai Bonet).
La mateixa illa. La mateixa anyada. La mateixa cançó. La dansa mateixa. La mateixa gent. La mateixa tonada. La mateixa família. La mateixa cadira. La mateixa persona. La mateixa melodia. La mateixa vegada. La mateixa dona. La mateixa rialla. La veu mateixa. La mateixa casa. La mateixa foto. La mateixa mare. La mateixa festa.
La mateixa imatge que se’ns repeteix i que va teixint la geometria de la nostra memòria col·lectiva. Una memòria complexa, desigual. Una memòria sense temps, antiga i recent alhora. Una memòria que crida, que calla. Una memòria que fluctua, que se va generant dia a dia. La mateixa imatge d’uns fils que ens uneixen sense que els puguem veure. Uns fils molt poderosos: quan algú els toca ens fan ressonar generacions eternes dins les entranyes.
Fa un any, el cicle Escenes de L’Auditori de Barcelona posà en diàleg la música de Joana Gomila amb la dansa de Lali Ayguadé, una de les ballarines i coreògrafes més interessants del panorama actual.
A Sa Mateixa, dos ballarins i tres músics han trobat un llenguatge comú on habiten el passat per portar-lo cap al present. A través d’una fotografia familiar es dispara un recorregut cap a la tradició des de la contemporaneïtat. Amb sensibilitat, poesia i humor es dibuixen i desdibuixen les tonades i l’ electrònica, la polca, la jota, el camp i la ciutat, el joc i el ritual, l’espontaneïtat de la vida i la presència eterna dels ancestres.
www.laliayguade.com