Ones-Olas-Waves

1. Claudia Pagès
Ventiladors petxines, 2022
4 ventiladors, amb copinyes; sistema de nebulització
55 × 55 × 25 cm
Cortesia de la Galeria Àngels Barcelona

Els ventiladors que presenta Claudia Pagès “donen forma a quatre tipologies del temps per a acabar amb el gerundi”, arquitectures de temps no-lineals, en les quals apareixen les copinyes que l’artista recollia en certes platges de Tarragona; paisatge avui fet d’arena importada i que d’alguna forma es va construint mitjançant un sistema de nebulitzadors que propaguen aromes de ciment, de mar Mediterrània, de buguenvíl·lia i de baladre (flor desplaçada de la Mediterrània que ha estat anomenada amb connotacions racistes –la flor del moro– i que s’utilitza a les rotondes i als jardins de segones residències.


2. Itziar Okariz
Mear en espacios públicos y privados, 2004
167 Greenpoint Av. Pati, sota la pluja, Brooklyn, Nova York
Vídeo amb color i so
1’30”

Itziar Okariz
Mear en espacios públicos y privados, 2001
River Street, Brooklyn, Nova York
Vídeo amb color i so
1’45’’

El treball d’Itziar Okariz es relaciona amb el context aquàtic, des del mateix interior del seu cos, mostrant la part de l’aigua que ens constitueix com a éssers vius, i donant lloc a una sèrie d’accions que, mitjançant el títol Mear en espacios públicos o privados, ha anat realitzant en diferents contexts i espais urbans i domèstics, amb la configuració d’una sèrie de registres als quals l’acció de pixar es converteix en il·legal o subversiva; segons les seves paraules “són petites modificacions de gests corporals que d’alguna forma en posen de manifest la naturalesa com a ficcions socials, la seva construcció i el caràcter no natural de la ficció social”. Pixar dret és una ficció d’home, una construcció cultural que es desactiva mitjançant la repetició i la diferència.


3. Àngels Ribé
Intersecció d’onada, 1969
Fotografia en B/N
60,6 × 99,8 cm
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA

Àngels Ribé
Intersecció de pluja, 1969
Fotografia en B/N
99,8 × 60,6 cm
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA

Àngels Ribé
Accumulation-Integration, 1973-2001
Fotografia a les sals d’argent damunt paper
6 fotografies: 51 × 75 c/u
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA

Figura clau de les pràctiques conceptuals a Catalunya, l’obra d’Àngels Ribé es desenvolupa mitjançant una sèrie d’accions que tenen en compte el context natural en el qual es desenvolupen. De la primerenca data de 1969, es presenten dos treballs, que ja s’han convertit en referents clàssics de la producció conceptual al context català, Intersecció d’onada i Intersecció de pluja, registres fotogràfics d’una acció en la qual es desplaça el sentit de l’objecte artístic cap al territori de l’experiència dins un context natural. Juntament amb aquestes, es presenta la sèrie Accumulation-Integration (1973-2001), registre d’una acció que realitzà en un festival a Evanston (Illinois) quan aconseguí que els bombers de Michigan li deixassin una mànega i, amb el simple acte de deixar la clau de pas oberta, va fer que es creàs un riu que arribàs a la mar.

4. María Tinaut
Albert Camus, El verano, 2022
Grafit damunt cartó de conservació
72 × 150 cm
Cortesia de la Galeria Rosa Santos. València-Madrid

Des de certes referències i llenguatges que connecten amb la pràctica postconceptual nord-americana, el treball que María Tinaut presenta en aquesta exposició es proposa com a construcció visual de l’acte de la lectura de la novel·la Albert Camus, El verano, un llibre escrit per l’autor el 1950 com un exercici d’introspecció del batec dels dos cossos en relació amb el salnitre i l’escuma. La lectura del text de Camus i el rescat de les paraules com “cel”, “aigua”, “ona” i “mar” d’aquell produeixen el dibuix d’unes onades que es proposen com una abstracció d’aquells records de l’autor que ara produeixen un nou mapa mental, un diagrama ondulat sobre el mateix acte de la lectura.


5. Lucía C. Pino
She is becoming difficult to keep track of. This is the time of sweet, 2017
Fotografia digital
42,5 × 50 cm i 115 × 86 cm
Cortesia d’Ana Mas Projects, Barcelona

Lucía C. Pino
Dique, 2022
Resina de polièster, plàstic, cartó, fibra de vidre i ferro
68 × 52 × 15 cm
Cortesia d’Ana Mas Projects, Barcelona

Des d’una pràctica escultòrica ubicada en els nous materialismes i situada en els contexts performatius dels cossos i les construccions de gènere i identitat, els treballs que Lucía C. Pino planteja ens duen, per un costat, a col·locar-nos davant aquesta política de fluids que sosté les nostres vides i, per l’altre, a un joc de llenguatge entre allò que frena el líquid (dic) i els que el dissolen (dykes).

6. Pauline Fondevila
La promesa de la mar. El viatge immòbil, 2002
Instal·lació de mides variables i fanzín
Hi col·laboren: Museu Marítim de Mallorca, Jaume Amengual (artesà nàutic), alumnes de l’EASDIB, i mariners i marineres de vela llatina
Galeria Diego Obligado i Plain Air


El passat 15 d’octubre de 2022, com a acte dins la Biennal de Pensament que es desenvolupà a Palma, l’artista Pauline Fondevila presentà l’acció La promesa de la mar. El viatge immòbil, una producció específica per al context de la ciutat de Palma en la qual treballà amb una sèrie d’estudiants de disseny i mà a mà amb un club de vela llatina, per a poder navegar per la badia de Palma amb una sèrie de vaixells, a les veles dels quals es podien llegir paraules extretes de cançons d’Antònia Font i d’altres referents culturals associats a l’illa. Navegant entre monumentals creuers, les veles de Pauline solcaven la mar fent-se fortes des de la imaginació poètica. Mesos després, la instal·lació es compon de tres veles (San Borondón, Les ones i Paradís de glaceres) i d’un fanzín realitzat per l’artista amb les imatges i els records d’aquells dies a l’illa.


7. Irati Inoriza
Ejercicios a Ofelia, 2021
Videoinstal·lació

Irati Inoriza
Donde se posa tu cuerpo, 2023
Ceràmica, plàstic i ventilador
Mides variables

Cos i cultura, mite i modernitat; on comença un i acaba l’altra en un procés de simbiosi natural. Partint dels Ejercicios para Ofelia, que Irati Inoriza realitzà amb l’equip de natació sincronitzada de Portugalete, per a aquesta exposició presenta una nova instal·lació en la qual continua solcant les relacions del cos amb el corrent aquàtic; en aquest cas mitjançant una sèrie de motlos de pedres realitzats sobre paisatges fluvials que ens conviden a pensar en allò que col·lapsa aquesta ona que es produeix per l’acció d’un ventilador damunt una làmina de plàstic. Cos i aigua, en una intensa comunitat.

8. Isabel Marcos
Arquitectura mojada, 2021
Videoinstal·lació
Pel·lícula monocanal 10’12’’

Partint de la planta de tractament d’aigua potable De Berenplaat, un complex arquitectònic brutal dissenyat per Wim Quist, construït el 1958 i situat al sud de Rotterdam, Països Baixos, on viu l’artista, Isabel Marcos planteja en aquesta videoinstal·lació que aquella aigua que circula per les nostres canonades ho fa amb una gran càrrega política i una història compartida sobre la propietat d’aquest bé subcomú (undercommon). Plantejada com un registre documental, el visitant de l’exposició pot tombar-se a gaudir de la peça sobre una plataforma de tessel·la ceràmica que recorda la de les piscines.

9.Marina González Guerreiro
Un deseo, 2021
Plàstic, aigua, metall, arròs, flors, paper
125 × 122 × 70 cm
Cortesia de la Galeria Rosa Santos. València-Madrid

Marina González Guerreiro
Para ti, 2022
Ceràmica, arròs i flors
Mides variables
Cortesia de la Galeria Rosa Santos. València-Madrid


Com a restes que les ones duen, es van construint les escultures i les instal·lacions de Marina González Guerreiro. Per a aquesta exposició, presenta dos treballs, Un deseo i Para ti, dos elements que es construeixen a partir de restes i records, proposant una imatge sobre la fragilitat de la qual formam part. Una imatge en la qual s’amaga certa idea sobre allò aquàtic, en aquest gabinet de secrets que, sota les pintures d’ocells i flors del sostre de la sala, ens conviden a viatjar cap a altres llocs que no són aquí i cap als quals les onades materials de Marina ens condueixen. Un paisatge emocional. El territori perquè flueixin els desitjos.

10. Maider López
Mimicking the birds, mimicking the waves, 2021
Videoinstal·lació
Produïda per KØS Museu d’Art a Espais Públics, Koge, Dinamarca

Començant la relació quasi geomètrica que les figures humanes tenen amb l’entorn en el qual viuen, el treball de l’artista basca Maider López Mimicking the birds, mimicking the waves (imitant els ocells, imitant les ones) es proposa com una instal·lació audiovisual en la qual un grup de persones va dibuixant les canviants línies de la mar amb les seves passes, com una coreografia que registra aquest etern fluir, una vegada i una altra, com aquelles ones que mai acaben. Coreografia social per a un món eternament canviant.

11. Mar Guerrero
Aguas cósmicas, 2021
Impressions 3D en filament PLA ostra i arena de construcció
Mides variables

Al treball de Mar Guerrero hi ha una qüestió especulativa sobre l’horitzó que ha de venir. El projecte Aguas cósmicas, realitzat gràcies a les ajudes per a la creació en les arts visuals de l’Institut d’Estudis Baleàrics, posa en relació estudis sobre l’ecosistema marí i l’observació astronòmica mitjançant una obra escultòrica que es produeix en dues fases; en primer lloc, recollint un conjunt de plàstics procedents de la mar (fems marítims), que són modelats com a esferes i en els quals es va deixant una sèrie de restes i estranys caràcters; en segon lloc, aquestes peces són impreses en 3D (filament PLA ostra), utilitzant així rebuigs naturals, biodegradables i compostables per a la seva construcció.

12. Laia Estruch
Sirena, 2021
Ferro pintat i aigua
Registre sonor de l’acció

En col·laboració amb Irene Solà, l’artista Laia Estruch proposa a Sirena una investigació sobre el viatge de la veu dins i fora de l’aigua, partint d’una sèrie de texts dins els quals la imatge de la sirena ha estat present com a figura que no sols regala la inspiració als homes sinó que els aniquila. Per això l’artista s’introdueix en un element metàl·lic que, com a residu de l’acció i com a objecte derivat de la performance, queda exposat a la sala juntament amb el registre sonor de l’acció que es du a terme el dia de la inauguració de l’exposició.

13. Cristina Mejías
Canto rodao, 2022
Ceràmica cuita, porcellana, fusta d’ipé, copinyes marines, xapes, cable d’acer, fricció i so

Cristina Mejías
La vara del aedo, 2022
Vídeo monocanal 3’42’’

Cristina Mejías
Knot the tongue, grasp a stream, 2023
Vídeo monocanal 11’38’’

Partint de la noció de melodia circular que construeix el nostre món, els treballs que Cristina Mejías presenta foren diferents exercicis realitzats en una residència a Pico do Refugio (Açores), en els quals la idea de l’aigua hi fou molt present, tant en aquesta instal·lació ancestral de canalització que es construeix enmig del bosc com en el moviment d’equilibri físic que manté una vara d’aede en un corrent fluvial. Juntament amb aquests dos vídeos, insistint en aquesta connexió circular, es presenta la instal·lació Canto rodao, una cortina d’elements ceràmics que, quan és traspassada per un cos, emet un so semblant a l’aigua en caure, una pluja circular que banya la nostra oïda i els nostres records.

14. Laia Ventayol i Cristina Moreno
Mundus vult decipi: Ergo decipiatur, 2020
Instal·lació-font amb caixes de plàstic, motor, tubs de silicona, objectes trobats, aigua de font i sons binaurals

Construïda com una font amb presumptes poders de sanació, basant-se en les teories del físic alemany Franz Anton Mesmer, la instal·lació que les artistes Laia Ventayol i Cristina Moreno realitzaren en plena pandèmia de la covid uneix especulació i investigació situada, construint aquest gabinet de les meravelles marí que, per a l’exposició, s’ha implementat amb nous elements procedents de l’illa, aigua de Lluc i pedres de les salines del lloc, com una adaptació site-specific per a l’exposició i la ciutat de Palma. Comunitat, encontre i una sèrie d’objectes que ens conviden a viatjar per tots aquells llocs que configuren aquesta instal·lació, des d’Alemanya fins a Palma.