“Un mundo feliz”. Cia. Larumbe Danza (Madrid)

Idea, direcció i posada en escena: Juan de Torres
Coreografia: Juan de Torres amb la col·laboració de Beatriz de Paz i Sergio García
Música original: Mauricio Corretje
Altres músiques: Franz Schubert
Disseny d’il·luminació: Daniel Alcaraz
Figurins: Larumbe Danza
Promoció i distribució: Lizbeth Pérez
Codirecció artística: Daniela Merlo
Producció general: Juan de Torres

En un món futurista i distòpic, dos éssers viuen, es mouen, perceben i evolucionen en dos ambients diferents: un, dins una esfera, una bombolla transparent i tancada; un altre, en un espai exterior i obert. Com si fossin dos universos paral·lels i oposats.

Està el de la bombolla presoner o protegit? Observa el món exterior des de dins o el seu món es limita a la seva esfera? Respira aire purificat de la seva bombona o sent que en depèn? A la bombolla, l’anormal es converteix en rutina. I l’altre, a l’espai exterior, se sent lliure o desprotegit, desnonat? En el seu ambient o marginat? Respira aire lliure o s’està contaminant? A l’espai exterior, els instints s’exacerben.

En percebre’s, tractaran d’ajuntar-se, d’entrar i/o sortir. D’aquesta manera, ells trencaran les seves pròpies barreres físiques, mentals, emocionals i espirituals, coneixeran els seus respectius oposats, la qual cosa els portarà a conèixer-se a si mateixos, per a poder alliberar-se, encara que enclaustrats, a salvar-se, encara que desemparats.

Aquesta proposta de Larumbe Danza, especialment pensada per a espais no convencionals, troba una certa font d’inspiració en l’estètica d’una de les obres de major repercussió d’Aldous Huxley, Un món feliç. Més que un duo, Larumbe Danza defineix aquesta peça coreogràfica com dos intèrprets solitaris que coincideixen a l’espai escènic fins que, per voluntat pròpia, lluiten per a transformar la peça en un duo. Els dos cossos solitaris acaben sent un.