Aquest nou projecte sorgeix d'una idea pròpia d'Ángela Bruno després d'observar els esdeveniments repetitius que, a la dona, encara se li nega valor social, moral, econòmic i, sobretot, vàlua humana. Bruno decideix traçar un camí amb la finalitat de trencar el paradigma imposat i tornar als valors més humans que la defineixen, la seva forma única. El desig de compartir a través del llenguatge de la dansa un material viu i fort sobre l'escenari; la dona és fràgil i alhora forta, com la mar o com la pedra de la qual estan fets els llocs emblemàtics de Mallorca.