El Maldà presenta “Al cel mos vegem tots plegats“

Al cel mos vegem tots plegats
Recull de Rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó.

Dissabte 3 de març a les 20.30 h
La Flor romanial de Sandra Monclús i I qui no ho creu, que ho vaja a cercar d'Alberto Díaz

Diumenge 4 de marc a les 19 h
N'Espardenyeta de Cristina Clemente i Set... i diumenge set de Rafel Duran

“Al cel mos vegem tots plegats”, és un cicle de Rondalles que es porta a terme al Maldà de Barcelona des de fa 4 edicions, i que tracta de ser una llavor, un punt de partida, per començar un treball de recerca i aprofundiment en les Rondalles i en la seva dramatització. Per ell, en anteriors edicions, han passat directors com Carlota Subirós, Jordi Oriol, Pau Carrió, Toni Gomila, Aina Tur, Sergio Baos, Alícia Gorina, Joan Yago, Joan Maria Albinyana , Marc Rossich o Assun Planas.

La manera d’operar del cicle al Maldà consisteix en un treball setmanal, i una presentació de la rondalla els diumenges migdia en forma de vermut. Cada setmana hauran estat dirigides per un dramaturg o director diferent. L’únic que no canviarà segons les setmanes serà un planter fixe de 4 actors (Nies Jaume, Catalina Florit, Àlvar Triay i Salvador Miralles) que representen les rondalles i la proposta escènica de cada director.

En el Teatre Municipal Mar i Terra, la fòrmula consistirà en la presentació de dues rondalles diàries de la darrera edició del cicle, la quarta. Que ha contat amb els directors: Sandra Monclús, Alberto Díaz, Cristina Clemente i Rafel Duran.

El treball de defensa del folklore i cultura que va fer Alcover va molt més enllà de la seva recopilació, ja que es dedicà també a classificar les persones i les zones geogràfiques de l’illa que els hi havien fet arribar, així com a publicar-les en el mallorquí original en el qual havien estat transmeses, farcint les històries d’un llenguatge ric i arcaic, ple d’expressions populars mallorquines que el fan tremendament atractiu des d’un punt de vista filològic. Les rondalles es caracteritzen per tenir elements moralitzants, com ara la defensa de l’honradesa o la solidaritat, i eren utilitzades per a transmetre ensenyances de vida de generació en generació.