Els cavallets de Mallorca, son semblants i germans dels altres que podem trobar arreu d’ Europa.
Apareixen fa ja molts segles dins les cultures que han poblat la mediterrània. Surten com a figures explicatives i atraients per recontar fets històrics o lúdics I aviat s’incorporen a la cultura popular tradicional. Sense comptar les antigues civilitzacions que poblaren la nostra illa, àrabs inclosos, podem afirmar que arriben a Mallorca a travers de la conquesta catalana de 1229. Ja arribaren inclosos dins les cel.lebracions anyals, fossen religioses o simplement populars. L’Església els usava per solemnitzar processons, auto sacramentals o entremessos que parlaven de les vides dels sants de devoció en aquells temps. Dansaven, també, dintre dels temples parroquials i conventuals. La seva máxima expressió la trobarem ja al segle XV a la festa religiosa del Corpus i a la festa cívica del dia de l’Estendart, que cel.lebra l’entrada dels conqueridors cristians a la Palma sarraïna; tal festa es desenvolupa sense interrupció des d’aleshores. Els convents i ordres religiosos procuren animar i donar importància a les seves festes corresponents mantinguent diverses colles de cavallets sota la seva protección.
Els gremis d’oficis establerts a l’illa consideraren també que formar i mantener grups de cavallets donava importancia a les seves societats, i així, eren nombrosos els gremis medievals i renaixentistes que en mantenien una o vàries colles. Destacava el dels cotoners de Palma.
La disposició reial de Carles III de 1777 que impedía i privava taxativament aquests balls dintre de les esglésies els va ferir de mort. Més envant la supresió dels gremis acabá amb els seus tradicionals cavallets.
Malgrat el vent en contra, sia pel fet de la insularitat o bé pel fort arrelament que tals danses tenien dins de la cultura de tot un poble encara podem gaudir d’ells en dies i llocs determinats acompanyant, avui per avui, processons i litúrgies eclesiàstiques de la nostra Mallorca envoltats sempre de l’afecte i admiració populars.